El Parlament atorga la Medalla d'Honor a la il·lustradora Roser Capdevila

.

El Parlament de Catalunya ha acordat atorgar la seva Medalla d'Honor a la il·lustradora i creadora de Les tres bessones, Roser Capdevila, per la seva contribució 'decisiva' a la cultura catalana i a la normalització de l'ús del català. La concessió de la màxima distinció a Capdevila vol reconèixer així mateix 'la seva aportació a la projecció internacional de la cultura catalana' i als 'valors pedagògics' de la seva obra. La Mesa del Parlament català ha acordat per unanimitat, a proposta del seu president, Ernest Benach, concedir la Medalla d'Honor a Capdevila en un acte institucional que se celebrarà el pròxim 18 de maig. Capdevila ha estat, a més, finalista en l'edició d'aquest any dels premis Català de l'Any que concedeix. Roser Capdevila (Barcelona, 1939) és coneguda, sobretot, per ser l'artífex de Les tres bessones, una obra que s'inspira en les pròpies experiències de l'autora (té tres filles com les de la sèrie) i que ha obtingut un gran èxit a nivell internacional a l'haver estat traduïda a més de 35 idiomes. L'extensa bibliografia d'aquesta autora inclou més de 130 títols publicats a tot el món. Un altre dels seus grans èxits és La bruixa avorrida. La creadora, que ha rebut altres reconeixements amb anterioritat (va ser finalista del premi Apel·les Mestres de literatura infantil i juvenil el 1979), també ha treballat en països com França, el Japó, el Canadà, Itàlia, Alemanya, Àustria, Bèlgica o els països escandinaus. La Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya, creada el 2000, l'han rebut amb anterioritat el reverend Desmond Tutu (2000); el pare jesuïta Miquel Batllori i Ernest Lluch a títol pòstum (2001); Francesc Vendrell, representant de l'ONU a l'Afganistan (2002); el músic Jordi Savall (2003); Montserrat Trueta, presidenta de la Fundació Catalana de la Síndrome de Down (2004), el premi Nobel de la pau Adolfo Pérez Esquivel (2005) i el col·lectiu musical Els Setze Jutges (2007).
.

100 anys de la mort de Mark Twain

Mark Twain, pseudònim de Samuel Langhorne Clemens, va néixer el 30 de novembre de 1835 a Florida (Missouri). Escriptor i humorista nord-americà. Les seves millors obres es caracteritzen per un sincer i a vegades irreverent sentit de l'humor tocant la sàtira social, a més d'un accentuat realisme en quant al lloc on es desenvolupen les seves històries i el llenguatge utilitzat per seus memorables personatges, i per un profund odi a la hipocresia i l'opressió.

 Mark Twain al Catàleg de les Biblioteques Municipals de Sant Adrià


.

Premi Hans Christian Andersen de Literatura Infantil 2010

L'escriptor anglès David Almond i l'alemanya Jutta Bauer van obtenir el passat 23 de març, a la ciutat de Bolònia, el premi Hans Christian Andersen de Literatura Infantil a les categories d'autor i il·lustrador, respectivament. La cerimònia d'entrega d'aquest premi, otorgat per l'Organització Internacional per al Llibre Juvenil (IBBY) i considerat com el Premi Nobel de la literatura infantil, tindrà lloc el proper 11 de setembre a Santiago de Compostela dins del Congrés Biennal de l'associació.

A David Almond (Newcastle, 1951) el jurat li ha reconegut la veu única d'un creador d'un realisme màgic per als més petits. L'escriptor, que es va imposar entre 28 candidats, aconsegueix capturar la imaginació dels joves lectors i els motiva a llegir, a pensar i a ser crítics.

Jutta Bauer (Hamburgo, 1955) va ser guardonada, entre els 27 il·lustradors seleccionats per a l'entrega del premi, per la seva aproximació filosòfica, la seva originalitat, creativitat i habilitat per comunicar-se amb els joves lectors.

.

Exposició del 16 al 27 de març:

MERCÈ RODOREDA 1908-1983

Dins la programació del dia 8 de març, Dia internacional de la Dona, podeu visitar a la biblioteca l'exposició.

L'exposició va acompanyada d’una exposició bibliogràfica del material que es disposa a la biblioteca.

Aquesta exposició ha estat cedida per el CIOD de Sant Adrià.

.

.

Una biblioteca de la Xarxa, la primera en
oferir e-books

La Biblioteca Pare Miquel d’Esplugues de Llobregat, integrada a la Xarxa de Biblioteques Municipals, és la primera biblioteca municipal de Catalunya en incorporar els e-books o llibres electrònics entre la seva oferta habitual. Properament altres biblioteques de la província de Barcelona disposaran també d’aquests lectors digitals.

Amb la implantació dels lectors, la Biblioteca Pare Miquel d'Esplugues es converteix així en pionera en la introducció del llibre digital a les biblioteques municipals. En concret, ofereix sis lectors del model e-leqtor, que permeten a l'usuari llegir obres en els formats més estesos (PDF, EPUB i TXT), però també escoltar música i audiollibres en format MP3. Cada lector compta amb diverses obres actuals de novel·la o assaig, en català o castellà, adquirides per l'ajuntament, així com una selecció d'obres clàssiques d'accés lliure procedents del catàleg de la Biblioteca de Catalunya i del projecte internacional Projecte Gutenberg, que també posa a l'abast audiollibres en anglès. Els usuaris poden agafar en préstec els lectors digitals durant 15 dies i accedir a la trentena d'obres que inicialment contindran.

.

Mor el gran escriptor Miguel Delibes

L’escriptor Miguel Delibes ha mort al seu domicili de Valladolid, la seva ciutat natal, a l’edat de 89 anys. Delibes, va estudiar dret i va treballar molts anys com a periodista a el diari El Norte de Castilla, sent nomenat director del mateix l’any 1958.

L’any 1947 publicà la seva primera novel·la, La sombra del ciprés es alargada i va ser guardonat amb el Premi Nadal.
Escriptor prolífic, la majoria de les seves obres tracten temes de la vida quotidiana, la naturalesa o la caça (una de les seves grans aficions).
Altres de les seves obres més destacades són el monòleg Cinco horas con Mario (1966), Las ratas (1962), o Los santos inocentes (1982), on ens parla de la tràgica existència d’una família de pagesos explotada per uns cacics rurals.
Moltes de les seves obres han estat adaptades al cinema però, l’adaptació de Los santos inocentes d’en Mario Camus i les interpretacions de Paco Rabal com Azarías i Alfredo Landa com Paco el bajo, han passat a la història del cinema espanyol.

.

EXPOSICIONS DE MARÇ

Dins la programació del dia 8 de març, Dia internacional de la Dona, podeu visitar a la biblioteca dues exposicions:

Del 2 al 13 de març:
SIMONE DE BEAUVOIR, feminista i escriptora.

Del 16 al 27 de març:
MERCÈ RODOREDA 1908-1983

Les dues exposicions van acompanyades d’una exposició bibliogràfica del material que es disposa a la biblioteca.

Aquestes exposicions han estat cedides per el CIOD de Sant Adrià.


.

Llistat de novetats de flamenc a la biblioteca

Camarón. La Pelicula - DVD ... Camarón de la Isla
El Patio ...Triana
Pata Negra ... Pata Negra
Amandeli ... Pepe Habichuela
Ketama ... Ketama
Barrio Negro ... Tomatito
Duquende y la Guitara ... Duquende/Tomatito
Entre dos Puertos ... Niña Pastori
Gerundina ... Raimundo Amador
Guitarra Gitana ... Tomatito
Habichuela en rama ... Pepe Habichuela
Eres Luz ... Niña Pastori
Suena Flamenco ... Miguel Poveda
Undebel ... Dieguito el Cigala
Alabanza ... Montse Cortés
Calle del Aire ... Estrella Morente
Arcangel ... Arcangel

Mor J.D. Salinger, a l'edat de 91 anys.
conegut sobretot per la seva obra "El guardià entre el sègol "

J.D. Salinger ha mort el 27 de gener de 2010 als noranta-un anys d'edat en New Hampshire, en la mateixa casa on es va refugiar, fugint de la popularitat que li va arribar amb la publicació d'El guardià entre el sègol en 1951, la seva gran obra i una de les influents i populars de la literatura nord-americana del segle XX. Després ,Salinger, va publicar tres obres més, continuant durant algun temps la seva col·laboració amb The New Yorker, revista on avui es poden consultar les tretze històries que va publicar en les seves pàgines des de 1946 a 1965; això sí, només per a subscriptors. Fa pocs mesos Salinger va ser notícia per paralitzar la publicació d'una revisió d'El guardià, Seixanta anys després, travessant el sègol. Defensor dels seus drets d'autor i de la seva intimitat eren vàries les denúncies que havia presentat davant els tribunals per la publicació de cartes o de biografies no autoritzades. La biografia que no va poder paralitzar va ser l'escrita per la seva filla Margaret A. Salinger, qui ho descriu com un tirà allunyat de la realitat que no admet errades ni defectes al seu al voltant, a l'instant que Margaret arriba a escriure: No m'estranya en absolut que el seu món estigui tan buit de persones reals ni que els seus personatges de ficció se suïcidin tan sovint .

Exposiciò fotográfica OLHOS E/ I MIRADES
Del 18 de gener al 18 de febrer de 2010, a la Biblioteca Font de la Mina


L’origen d’aquestes fotos és un projecte d’intercanvi fotogràfic entre el barri de la Mina i el de Peixinhos (de la ciutat brasilera de Recife, capital de l’estat de Pernambuco). A través del Consorci de la Mina, aquest projecte es va dur a terme a l’IES Fòrum 2004 el curs passat (2008-2009).

La fotògrafa Michelle Soares, com a coordinadora del projecte, va comptar amb la col·laboració de l’alumnat de 2n B i l’Aula Oberta de 1r cicle de l’ESO, i dels seus respectius tutor i tutora, Mario Fadda i Pilar Bueno. Durant set mesos, es va realitzar un taller formatiu i un altre de fotogràfic amb la idea de facilitar una comunicació entre dos barris tan llunyans a través de la fotografia, per a explicar de manera recíproca qui som i com som.

Ismail Kadaré, Premi Príncipe de Asturias de las LetrasL'autor albanés s'ha imposat a Cees Noteboom, Antonio Tabucchi, Ian McEwan i Milan Kundera

L'escriptor albanés Ismail Kadaré (Gjirokaster, 1936) ha obtingut el Premi Príncipe de Asturias de las Letras. L'autor de El palacio de los sueños es va imposar a l'holandés Cees Noteboom, el italiá Antonio Tabucchi, el británic Ian McEwan i el txec Milan Kundera. El jurat concedeix a Kadaré aquest premi, dotat amb 50.000 euros i la reproducció d'una estatueta de Joan Miró, "por la bellesa i el gran compromis de la seva creació literaria".


La Diputació programa disset exposicions itinerants per a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Temes com el canvi climàtic o la discriminació de gènere centren algunes de les mostres de petit format que aquest any es podran veure a les biblioteques de la província de Barcelona. Es tracta d’exposicions monogràfiques cedides generalment per diversos organismes o institucions i programades per la Diputació. De les propostes d’enguany, destaquen les incorporacions recents de cinc exposicions més i les itineràncies de tres mostres coproduïdes per la Diputació i l’Obra Social Caixa Sabadell.


L’última novel·la de Carlos Ruiz Zafón, el llibre més prestat de l'any a les biblioteques

El joc de l’àngel, el darrer llibre publicat de l’autor de L’ombra del vent, és la novel·la més llegida a la Xarxa de Biblioteques Municipals durant l’any 2009. El segueixen Els homes que no estimaven les dones, d’Stieg Larsson, i L’església del mar, d’Ildefonso Falcones, qui ja va situar la seva novel·la al primer lloc d’aquesta llista l’any 2008.
Pel que fa a les novel·les juvenils més llegides a les biblioteques i bibliobusos de la Xarxa, s'imposen les de l'autora nord-americana Stephenie Meyer, que encapçala les quatre primeres posicions de la llista. El títol que s'endú més préstecs és Lluna nova, seguida, per aquest ordre, de Crepuscle. Un amor perillós, A trenc d'alba i Eclipsi. D'altra banda, els còmics més sol·licitats són els mangues japonesos: Death note de Tsugumi Ohba, un manga a l'estil de les novel·les policials, se situa al primer lloc, abans de Bleach, de Tite Kubo, i 20ht Century Boys, de Naoki Urasawa.


El documental Tierra: la película de nuestro planeta, produïda per la BBC, domina en l'àmbit dels audiovisuals. El padrí, de Francis Ford Coppola, i l'adaptació al cinema del còmic Persépolis, de Marjane Satrapi, són el segon i tercer DVD més deixat en préstec. Finalment, Black ice d'AC/DC, The Complete Louis Armstrong and the Dukes of Dixieland i Els millors professors europeus dels catalans Manel corresponen als CD més prestats a les biblioteques.

Llibres recomanats aquest mes

Inauguració de la Biblioteca

dia 27 de juny de 2009